És una iniciativa, aprovada el 14 de març d'enguany, de l'ajuntament de
L'Alguer dirigit pel centrista Mario Bruno que vol unir totes les
entitats en defensa de la llengua catalana a la ciutat sarda. Es reunirà
per primera vegada el
18 de juny aplegant onze entitats:
- Associació per la Salvaguarda del Patrimoni historico-cultural de
l’Alguer,
- Òmnium Cultural de l’Alguer,
- Ateneu Alguerès,
- Associació
Cultural Cabirol,
- Coral Alguer Terra Mia,
- Obra Cultural de l’Alguer,
- Escola de Alguerès Pasqual Scanu,
- Associació Cultural Edicions de
l’Alguer,
- Centre Excursionista de l’Alguer,
- Plataforma per la Llengua
- Saber i Sabor Ass. Cult. e Gastronòmica.
Tenen el suport del govern local amb l'
Sportello Linguistico comunale, el sard amb l'
Sportello Linguistico regionale
e
l’Institut d’Estudis Catalans. “Un gran pas endavant cap al
desenvolupament i la promoció de la política lingüística de L'Alguer"
segons Gabriella Esposito, responsable de Cultura de l'Ajuntament de
L'Alguer.
La ciutat va perdre el nexe amb la resta dels Països Catalans arran de
l'ocupació espanyola durant la guerra de Successió el 1714. Malgrat això
la llengua va mantenir notable vitalitat sobretot a nivell de
literatura i específicament de la poesia amb Joan Andreu Màssala, Lluís
Soffí, Bartomeu i Mateu Lluís Simon (pare o fill), Antoni Miquel
Urgias. El naixement de l'Agrupació Catalanista de Sardenya «La
Palmavera», el 1902-1910, la
Grammatica del dialetto moderno d’Alghero (1899-1903) de Joan Pais
i la
Grammatica del dialetto algherese odierno (1906)
de Joan Palomba van mantenir viva la llengua.
Posteriorment Gavino Ballero va impulsar el teatre en català amb l'
Associazione Libera Goliardica Algherese (ALGA) els anys
quaranta i cinquanta del segle XX i van néixer el Centre d'Estudis
Algueresos (1952)*, actualment succeït per l'Obra Cultural de L'Alguer
(1985) i l'Agrupació Catalana d'Itàlia, centrada en la recuperació del
cant coral. La primera entitat va començar a fer classes de català el
1973 a les que s'han afegit les de l'Escola d'Alguerès Pasqual Scannu a
partir de 1982. Scannu fou un pedagog local qua va fer una tasca enorme
per la pervivència de la llengua entre 1935 i 1978. Josep Sanna, autor
del 'Diccionari Català de L'Alguer' (1988) i fundador de l'EAPS, i
Antoni Nughes (mort el 4 de maig d'enguany en un ignominiós silenci) han
continuat i ampliat la seva sobra.
Esporàdicament hi hagué contactes entre intel·lectuals o erudits. En
concret la presentació de l'arxiver de Casteddu, la capital sarda, als
jocs florals de 1864. Havia après català llegint textos legislatius i
cívics. O la tasca fonamental com a cònsol d'Eduard Toda, impulsat per
Víctor Balaguer, el 1887 qui va escriure
Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, l'any següent ;
Records catalans de Sardenya, 1903;
La premsa catalana a Sardenya, el mateix any. La col·laboració de Ramon Clavellet, com a corresponsal del
Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover, a principi de segle i la delegació algueresa al I Congrés de Llengua Catalana (1906
). Tot
plegat es va trencar arran de les dictadures de Rivera, Berenguer i
Franco a la part espanyola dels Països Catalans i de Mussolini a
l'italiana.
Va ser Pere Català Roca el qui va aixecar un nou pont de mar blava entre
L'Alguer i la resta dels Països Catalans. Ho va fer de forma
especialment emotiva amb el 'Viatge del Retrobament' el 25 i 26 d'agost
de 1960 quan 140 intel·lectuals i civils catalans van visitar la ciutat
en el vaixell Virginia de Churruca. La rebuda, amb el port ple a vessar i
l'alcalde al capdavant va ser, efectivament, un retrobament emotiu que
va ser seguit per la celebració dels jocs florals i la represa dels
contactes.
Entre 1992 i 1996 el Grup per a la Normativització de l’Alguerès va
treballar en una proposta normativa que va acceptar l'IEC. El 1999 la
Plataforma algueresa de cultura catalana, hereva del GNA i fundada el 28
de gener de 1999, va aprovar un model per a la parla local amb suport
de l'ajuntament. L'IEC va signat un protocol de col·laboració amb
l'ajuntament el 1998 i dos anys més tard les Jornades de la Secció
Filològica a l’Alguer
Font
* Presidit per l'independentista sard Antonio Simon Mossa entre 1961 i 1971.
