divendres, 30 de novembre del 2018

Llibre-CD en català de franc a totes les escoles de L'Alguer

La biblioteca comunal Rafael Sari ha repartit des de 2015 els llibres i CDs de 'Mans Manetes' en dialecte alguerès. Es tracta d'una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, patrocinada per la Comune di Alghero la Fondazione Alghero i amb el suport de la Plataforma per la Llengua. Actualment continua encara activa*. De fet, des de l'octubre es reparteix a tots els nou nats algueresos/es. El llibre-CD ha estat distribuït, també, a totes les escoles de L'Alguer.

A 'Mans Manetes', recopilació de cançons alguereses, hi intervenen Bianca Arras, Michele Calaresu, Carla Carboni, Viola Chiavetta, Matilde Giaimis, Anita Maltana, Alessandro Meraglia, Marta Motzo, Alessia Padde, Giulia Tufa, Joan Garriga, Arnau Caparó, Pau Elias (Aquafonia), Neus Berenguer, Mireia Vives i Borja Penalba, Xarli Oliver, Carles Sanjosé, Meritxell Gené, Pot Petit, Guillem Roma, Carles Beld, Pau Alabajos, Àngel Maresca Lo Barber, Danilo Lutzoni, Arianna Cocozza, Franco Cano i Sophia  Cadoni.

* Piazza del Molo n. 2, horari: dilluns a divendres de 8 a dues i de dos quarts de quatre a dos quarts de set (excepte divendres que la biblioteca és tancada). .

Read more »

divendres, 27 de juliol del 2018

Entrevista a la coordinadora territorial de la Plataforma per la Llengua de l'Alguer

Els pares podran escolaritzar els fills en català a les escoles de primer grau ­­de l’Alguer, és a dir, fins a tretze anys. A més, els algueresos també podran dirigir–se en català a les administracions i hi haurà un terç de la programació del servei públic de ràdio i televisió en les llengües pròpies de l’illa: català, sard, sassarès, gal·lurès (cors) i tabarquí (lígur). El català de l’Alguer, per tant, guanya protecció legal gràcies a la nova llei de disciplina de la política lingüística, aprovada fa dues setmanes al Consell Regional de Sardenya per a regular les llengües. Irene Coghene ha estat sempre al peu del canó: és coordinadora territorial de la Plataforma per la Llengua i presidenta de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del català de l’Alguer. El seu afany ha estat important en la gestació de la llei que vol garantir el futur del català.
Sardenya és l’illa de les cinc llengües i entre aquestes hi ha el català de l’Alguer. Quina és la seva situació a la ciutat?
—L’alguerès és una llengua viva, encara més considerant que no hi havia possibilitats per a escolaritzar-se en català i que les opcions per a estudiar–lo no són obligatòries. És present al carrer i encara més a la família. Si vols, pots viure força parlant en català a l’Alguer. Tot i això, la gent gran el parla demés en comparació als joves.
Segons l’enquesta ‘Els usos lingüístics de l’Alguer’ de la Generalitat de Catalunya del 2015, vora un 20% dels enquestats parla en català amb els avis, però poc més d’un 5% amb els fills.
—És cert que hi ha una substitució lingüística per l’italià. Hi ha tanta gent que viu únicament en italià, sense saber l’alguerès. Els anys seixanta no es parlava encara de substitució, ja podives parlar sol italià però, de vera substitució, se’n parla a final dels setanta i a començament dels vuitanta. Aqueixa tendència pot canviar amb mesures com la d’incloure l’alguerès al currículum escolar.
La mateixa enquesta afegeix que només un 3% sap escriure en català, en contra del 30% que el sap parlar.
—Sí, és un dels problemes actuals. Encara que sigui una llengua emprada oralment, els qui l’entenen i la parlen, no la saben escriure, amb excepció de poques persones.
La nova llei, que permet que l’escolarització en català sigui possible, és una bona opció per a canviar-ho. 
—Sí, és així. Els pares pogueran triar que els propis minyons estudiguin en català a l’hora de la inscripció, fins a tretze anys, no solament la matèria de català, sinó com a llengua vehicular en assignatures generals, com per exemple, història. Ara tenim de veure com s’aplicarà, perquè no tots els mestres i professors són preparats.
Per tant, l’escolarització en català no serà possible, encara, aquest curs vinent?
—No, caldrà temps per a fer efectiva la llei, perquè els professors se puguin formar. Si no, una idea sigueriva de fer venir professors de fora formats en català, amb calqui acord entre institucions o bé fer també un intercanvi amb els docents dels altres territoris de llengua catalana. L’objectiu arribarà calqui any, però de segur que arribarà.
Quines eren les possibilitats fins ara per als qui volien estudiar en català?
—La llei estatal 842, de 15 de desembre de 1999, teniva indicacions similars a la regional actual, però mai se són aplicades. L’alguerès a les escoles és entrat els anys noranta, mitjançant projectes a cura d’associacions i de docents amb sensibilitat que han promovit l’alguerès perquè hi creieven. No era obligatori i no feva part del currículum, per tant no era una possibilitat en totes les classes.
Hi ha interès per a aprendre’l?
—Digueriva de sí, ningú veu mal aprendre l’alguerès. Hi ha un sentiment positiu per la llengua. No és com en altres zones catalanoparlants, on la llengua està polititzada. Aquí no hi ha ningú que sigui contrari a la llengua, mai. Manca tendre una formació. Ara l’administració municipal, la consulta cívica i les associacions tenen d’informar els pares que hi ha aqueixa possibilitat i sensibilitzar–los perquè entenguin que aprendre català és un enriquiment i un coneixement més, que pot ésser útil per al futur.
La nova llei també inclou que el català haurà de ser present en un terç de la programació que sorgeixi del conveni entre l’administració sarda i el servei públic de radiotelevisió, juntament amb el sard i les altres llengües de l’illa.
—És força important també. No tenim cap mitjà audiovisual en català, hi ha el diari en línia Alguer.cat i un telenotícies a internet, Alghero Channel. La cosa bona sigueriva de poder veure les comunicacions dels Països Catalans i també tendre la nostra. Al primer esbós de la llei se parlava de llengua sarda. Gràcies a les diverses esmenes que havem pogut presentar a través del conseller regional Raimondo Cacciotto, que ha treballat amb l’altre conseller alguerès Marco Tedde, havem aconseguit que tot allò reconeixut pel sard, ho fossi també per al català. Amb l’aplicació de la llei podem demanar subvencions per als audiovisuals i segurament creixeran en alguerès.
Un altre dels punts destacats és que farà possible de comunicar–se en català a les administracions.
—Ja existi un ofici lingüístic regional i és estat confirmat que continuarà a existir, endemés d’aquells als territoris. Els oficis lingüístics, entre les tantes coses, s’encarregaran de la formació dels dependents públics tant en català com en sard perquè la gent s’hi pugui adreçar amb totes dues llengües. A escala territorial l’Alguer també té un ofici i, d’ara endavant, en aqueix i al de la regió, els treballadors tengueran de tenir el nivell C1, però primer no era previst.
Quina és la situació de les altres llengües de Sardenya?
—El sard i el català són llengües històriques i reconeixudes també de l’estat italià. El sard té la mateixa situació del català, és una llengua força viva però li manca una escolarització orgànica. També hi ha més llengües, que són el sassarès, el gal·lurès [cors] i el tabarquí [lígur] que tenen una tutela inferior. Clarament en un futur tengueran problemes si no se tutelen més. La gent encara les parla i bastant, el problema venguerà d’aquí a vint anys, perquè la transmissió oral se va perdent i les noves generacions no tenen accés a materials ni a formació en l’idioma del mateix territori. Segurament el sard i el català tengueran una vida millor gràcies a la nova llei, que ha estat possible per l’afany de l’equip tècnic de la Plataforma per la Llengua.
Què passarà d’aquí a vint anys, doncs, amb el català?
—Si tot allò que havem vist amb la nova llei s’aplica, la gent s’hi aniguerà acostumant. Fent un bon treball de difusió i de publicitat de les possibilitats d’aplicar-la, jo tenc una visió positiva.
Quin reconeixement fa l’estat italià de les llengües que es parlen a Sardenya?
—L’única llengua oficial, malauradament, és l’italià, però les lleis de protecció de les minories lingüístiques, com l’estatal i la darrera regional, són passos envant per a la normalització.
Sou presidenta de la Comissió Lingüística, quin n’és el rol a l’Alguer?
—És un òrgan de consulta d’un mes de vida per a l’administració municipal relativa a les polítiques lingüístiques del català de l’Alguer. En aqueix moment sem onze associacions. Nosaltres comencem a treballar per arribar a una vera normalització, a dins de l’administració pública, a l’escola, en tota la societat i en ciutat. També a qui arriba de fora, té d’ésser clar que és arribat a una ciutat catalanoparlant, on la llengua té d’ésser parlada i ben visible.
Font

Read more »

diumenge, 15 de juliol del 2018

Les famílies de l’Alguer podran escolaritzar els seus fills en català

Així ho ha aprovat el parlament de Sardenya després de les esmenes que la Plataforma per la Llengua va presentar al projecte de llei sobre la regulació de les llengües de l’illa.

Les famílies alguereses que ho vulguin podran escolaritzar els seus fills en català. Així ho ha aprovat el Parlament de Sardenya després de les esmenes que la Plataforma per la Llengua va presentar al projecte de llei sobre la regulació de les llengües de l’illa. A banda de l’opció immersiva en català o en sard, també podran optar per l’ensenyament en italià amb classes de català, assegurant així l’aprenentatge de la llengua pròpia de l’Alguer. Aquest és un dels punts més importants de la nova llei aprovada pel parlament sard, que equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els parlants de sard, llengua autòctona de l’illa i la més estesa juntament amb l’italià.
La proposició de llei que va arribar al parlament no garantia els mateixos drets i previsions per al català que per al sard, tot i reconèixer-lo com una llengua a tutelar al mateix nivell que el sard. La nova llei de Sardenya, a banda de l’opció d’immersió en català a l’escola algueresa, permetrà també la possibilitat dels catalanoparlants sards d’adreçar-se en la seva llengua a l’Administració regional. Es crearà una estructura d’oficines lingüístiques que vetllaran perquè l’Administració utilitzi les llengües de l’illa amb normalitat. En el cas de l’Alguer, l’oficina instal·lada a la ciutat incorporarà treballadors que hauran de tenir el certificat C1 de català.
Com en la resta de la llei, la proposta original només protegia el sard a la ràdio i la televisió. Després de les esmenes presentades per la Plataforma per la Llengua, la llei finalment aprovada també protegeix el català, pel fet de ser la ‘llengua d’una minoria històrica’. D’aquesta manera, el català es converteix en una llengua que cal promoure i incentivar en les produccions audiovisuals, i haurà de ser present —juntament amb el sard i les altres llengües de l’illa— en un terç de la programació que sorgeixi del conveni entre l’Administració sarda i el servei públic de radiotelevisió.

Read more »

dimecres, 11 de juliol del 2018

35ª edició del concurs literari en alguerès Rafael Sari

L'Obra Cultural d'Alguer organitza a 35ª edició del concurs literari a la llengua algueresa de prosa i poesia. El concurs literari en llengua catalana, dialecte alguerès,  es reservat als escolars i a poetes en català en la variant estàndard i l'algueresa. Les obres es poden enviar abans del 31 de juliol a l'Obra Cultural, carrer Arduino 44, 07041 de l'Alguer.

Read more »

dimecres, 4 de juliol del 2018

Reunió de treball entre l'alcalde i Òmnium Cultural de L'Alguer


La trobada entre Òmnium Cultural de L'Alguer i l'alcalde Mario Bruno va ser una oportunitat per reforçar la fructífera col·laboració entre l'associació històrica catalana i l'administració municipal, debatre polítiques culturals i lingüístiques, cada cop més situades al centre de l'acció administrativa i sobre les perspectives de reobertura de la diplomàcia representació de la Generalitat de Catalunya.

A la reunió, el 2 de juliol a Porta Terra, hi va participar Pere Carles Subirà, membre de la junta nacional del Òmnium Cultural. Amb el seu president i vicepresidenta de l'Òmnium Cultural de l'Alguer, Stefano Campus i Carla Valentino, acompanyats d'Andrea Marras. L'alcalde i Òmnium Cultural de l'Alguer es tornaran a reunir durant el mes de setembre, quan es realitzarà una reunió oficial a Alguer amb la presència del vicepresident i la junta nacional de l'associació cultural catalana.

Read more »

diumenge, 1 de juliol del 2018

El parlament sard aprova l'ensenyament oficial de l'alguerès

er primera vegada a la història, Sardenya va aprovar el 27 de juny una llei de regulació integral de la llengua sarda i altres llengües parlades a l’illa, com el català de l’Alguer. Amb vint-i-cinc vots a favor i vint en contra, el Consell Regional ha aprovat la nova llei, amb 40 articles, dota de tanta protecció com sigui possible el català, el sard i les altres llengües: el lígur i el cors. La nova llei preveu l'ensenyament del català a L'Alguer de forma oficial.

L’impulsor de la llei, Paolo Zedda (MDP), ha defensat que amb aquesta llei començava ‘un camí cap a una administració pública bilingüe, com ja passa en altres comunitats lingüístiques més ben protegides, com la de Trentino i la Val d’Aosta’.

Amb aquesta llei, Sardenya també implementa l’ensenyament de la història de la llengua sarda a les escoles i s’estableixen subvencions als mitjans de comunicació en llengua sarda. El Consell destinarà 3,2 milions per al 2019 i 3,3 per al 2020 per a promoure el sard. Per a la regidora de Cultura, Giuseppe Dessena, és un veritable punt d’inflexió: ‘És un fet històric perquè la llengua és la identitat més sentida d’un poble.

La llengua pròpia de l’illa és el sard. En una zona del nord es parla un dialecte del cors. La ciutat de l’Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Una altra illa lingüística és la del lígur, al voltant de Carloforte.

Read more »

diumenge, 24 de juny del 2018

L'Institut d'Estudis Catalans obre una delegació a l'Alguer

El Palau Serra de l’Alguer acull des d’aquesta setmana la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans, que, amb aquesta nova seu, podrà impulsar la col·laboració amb les institucions alguereses  que treballen per la llengua catalana i la promoció d’activitats científiques i culturals. La inauguració de la nova delegació es va celebrar el 20 de juny i en l’acte van participar Joandomènec Ros, president de l’IEC; Mario Bruno, síndic de l’Alguer; Antoni Torre, delegat del president de l’IEC a l’Alguer; Francesc Ballone, membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC i Norberto Piccinini, membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.
 
Ros va recordar que «la recerca de l’Institut no es limita a Catalunya; els membres de l’IEC són de tots els territoris de llengua i cultura catalanes, i tenim delegats o delegacions a Alacant, Castelló, València, Lleida, Palma i Perpinyà, i ara també a l’Alguer». Per a Joandomènec Ros, «aquesta proximitat facilita el coneixement de la realitat social de cada territori, ens permet participar en les activitats científiques i culturals que les diferents entitats i associacions fan en cada lloc, i plantejar projectes conjunts entre els territoris».

Els membres algueresos de l’IEC ja fa temps que treballen en l’estudi i la difusió de l’alguerès.
Feia anys que l’IEC treballava per poder tenir un espai físic a l’Alguer, que ara ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de l’Alguer, que ha cedit els locals del Palau Serra perquè l’Institut hi estableixi la seu de la delegació.

Read more »

dijous, 21 de juny del 2018

"Un moment nou per la llengua algueresa"

El batlle de L'Alguer, Mario Bruno, de centre, ha assegurat que la creació de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer, el 18 de juny és "Un moment nou per la llengua algueresa". Amb la responsable de cultura de l'ajuntament, Gabriella Esposito, en el seu discurs inaugural, ha afirmat que és "un moment d'unitat de les diverses realitats alguereses que actuen en la defensa i promoció de la llengua. També, però, el moment de fer emergir les personalitats i aprofitar-ne la seva tasca de forma conjunta en el marc de la Consulta”.


Com a presidenta ha estat escollida Irene Coghene, de la Plataforma per la Llengua i Maria Antonietta Salaris, de l'Escola de Alguerès Pasqual Scanu; com a vice presidenta. Guido Sari, de l’ Associació per la Salvaguarda del Patrimoni historico-cultural de l’Alguer serà el secretari de la Consulta on també hi haurà com a vocals Maria Giovanna Delrio del Centre Excursionista de l’Alguer i Tiziana Delrio de l’Associazione Saber i Sabor.

Read more »

dilluns, 18 de juny del 2018

Neix la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques dal Català de l’Alguer

És una iniciativa, aprovada el 14 de març d'enguany, de l'ajuntament de L'Alguer dirigit pel centrista Mario Bruno que vol unir totes les entitats en defensa de la llengua catalana a la ciutat sarda. Es reunirà per primera vegada el 18 de juny aplegant onze entitats:
- Associació per la Salvaguarda del Patrimoni historico-cultural de l’Alguer,
- Òmnium Cultural de l’Alguer,
- Ateneu Alguerès,
- Associació Cultural Cabirol,
- Coral Alguer Terra Mia,
- Obra Cultural de l’Alguer,
- Escola de Alguerès Pasqual Scanu,
- Associació Cultural Edicions de l’Alguer,
- Centre Excursionista de l’Alguer,
- Plataforma per la Llengua
- Saber i Sabor Ass. Cult. e Gastronòmica.

Tenen el suport del govern local amb l'Sportello Linguistico comunale, el sard amb l'Sportello Linguistico regionale e l’Institut d’Estudis Catalans. “Un gran pas endavant cap al desenvolupament i la promoció de la política lingüística de L'Alguer" segons  Gabriella Esposito, responsable de Cultura de l'Ajuntament de L'Alguer.

La ciutat va perdre el nexe amb la resta dels Països Catalans arran de l'ocupació espanyola durant la guerra de Successió el 1714. Malgrat això la llengua va mantenir notable vitalitat sobretot a nivell de literatura i específicament de la poesia amb  Joan Andreu Màssala, Lluís Soffí, Bartomeu i Mateu Lluís Simon (pare o fill), Antoni Miquel Urgias. El naixement de l'Agrupació Catalanista de Sardenya «La Palmavera», el 1902-1910, la Grammatica del dialetto moderno d’Alghero (1899-1903) de Joan Pais i la Grammatica del dialetto algherese odierno (1906) de Joan Palomba van mantenir viva la llengua. Posteriorment Gavino Ballero va impulsar el teatre en català amb l'
Associazione Libera Goliardica Algherese (ALGA) els anys quaranta i cinquanta del segle XX i van néixer el Centre d'Estudis Algueresos (1952)*, actualment succeït per l'Obra Cultural de L'Alguer (1985) i l'Agrupació Catalana d'Itàlia, centrada en la recuperació del cant coral. La primera entitat va començar a fer classes de català el 1973 a les que s'han afegit les de l'Escola d'Alguerès Pasqual Scannu a partir de 1982. Scannu fou un pedagog local qua va fer una tasca enorme per la pervivència de la llengua entre 1935 i 1978. Josep Sanna, autor del 'Diccionari Català de L'Alguer' (1988) i fundador de l'EAPS, i Antoni Nughes (mort el 4 de maig d'enguany en un ignominiós silenci) han continuat i ampliat la seva sobra.

Esporàdicament hi hagué contactes entre intel·lectuals o erudits. En concret la presentació de l'arxiver de Casteddu, la capital sarda, als jocs florals de 1864. Havia après català llegint textos legislatius i cívics. O la tasca fonamental com a cònsol d'Eduard Toda, impulsat per Víctor Balaguer, el 1887 qui va escriure Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, l'any següent ; Records catalans de Sardenya, 1903; La premsa catalana a Sardenya, el mateix any.  La col·laboració de Ramon Clavellet, com a corresponsal del Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover, a principi de segle i la delegació algueresa al I Congrés de Llengua Catalana (1906). Tot plegat es va trencar arran de les dictadures de Rivera, Berenguer i Franco a la part espanyola dels Països Catalans i de Mussolini a l'italiana.


Va ser Pere Català Roca el qui va aixecar un nou pont de mar blava entre L'Alguer i la resta dels Països Catalans. Ho va fer de forma especialment emotiva amb el 'Viatge del Retrobament' el 25 i 26 d'agost de 1960 quan 140 intel·lectuals i civils catalans van visitar la ciutat en el vaixell Virginia de Churruca. La rebuda, amb el port ple a vessar i l'alcalde al capdavant va ser, efectivament, un retrobament emotiu que va ser seguit per la celebració dels jocs florals i la represa dels contactes.

Entre 1992 i 1996 el Grup per a la Normativització de l’Alguerès va treballar en una proposta normativa que va acceptar l'IEC. El 1999 la Plataforma algueresa de cultura catalana, hereva del GNA i fundada el 28 de gener de 1999, va aprovar un model per a la parla local amb suport de l'ajuntament. L'IEC va signat un protocol de col·laboració amb l'ajuntament el 1998 i dos anys més tard les Jornades de la Secció Filològica a l’Alguer

Font

* Presidit per l'independentista sard Antonio Simon Mossa entre 1961 i 1971. 

Read more »

dissabte, 9 de juny del 2018

L'algueresa Carla Valentino, defensora del català, premiada

Carla Valentino rebrà el premi Josep Maria Batista i Roca-Memorial Enric Garriga Trullols 2018 de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC). Carla Valentino fa més de vint anys que defensa la llengua catalana a l'Alguer amb accions de difusió, aprenentatge i ensenyament, com a docent, a les escoles, primer a les públiques i després a les privades i, finalment, també a l'ensenyament per a adults. Actualment és vicepresidenta de l'Òmnium Cultural de l’Alguer. Ha traduït a l'alguerès 'El Petit Príncep' d' Antoine de Saint-Exupéry.

Read more »